Ara si... "Más Platón y menos prozac"

Com vaig dir en el primer post del blog, vull iniciar-lo donant-li un enfocament diferent a la psicologia i a la manera en què podem intervenir els psicòlegs amb les persones.

Per treure una definició breu i molt general del llibre, podríem dir que ens ensenya a afrontar problemes quotidians amb "métodes filosófics".

Primer de tot... Per què Más Platón y menos prozac?

Al contrari del que pensen molts, no tot es soluciona amb medicaments. La solució als nostres problemes o mancances no es redueix a la presa d’antidepressius o altres tipus de fàrmacs.

En aquesta societat, basada en l’estrès, no hi ha temps per parar-se a resoldre el problema. Els "especialistes" es limiten a medicar a la mínima oportunitat de fer-ho, d’aquesta manera no perden temps i guanyen comoditat. Simplement volem trobar una drecera per arribar a la "felicitat", no importa el motiu o el problema. Així s’entra en un cercle que gairebé mai té sortida: problema 1 – medicament 1 – problema 2 – medicament 1 i 2 – problema 3 – medicament 1, 2 i 3 . . .

D’aquesta manera els problemes no es solucionen, si no que s’acumulen. (I també els medicaments...)

Per aquells que no sàpiguen què és PROZAC, avançar-vos que és un antidrepessiu molt receptat. (Més endavant trobareu una explicació breu i detallada).

Seguim amb una mica d'informació referent a la lectura...

Només començar explica que la filosofia proporciona mitjans per desenvolupar-nos com a éssers humans.

També ens deixa clar a quin àmbit de la filosofia pertany: filosofia pràctica. Amb altres paraules, tracta temes de vital importància en la vida dels humans (per exemple: les relacions amoroses, la pèrdua d’un ésser estimat, viure d’una manera còmode, afrontar la pròpia mort i els canvis en la vida...).

Hi ha un capítol del qual podem prescindir, tot i que és recomanable llegir-lo. Dins d’aquest apartat podem trobar resumida la historia de la filosofia, d’una manera molt bàsica, passant pels autors més rellevants d’una manera senzilla i fàcilment comprensible.

Ens aconsella que creem una filosofia pròpia, consultant totes les fonts possibles recomana que creem una filosofia personal. Això es deu a que tothom veu la vida d’una manera diferent, tothom es regeix per diferents patrons, valors, normes, ideals...

Per últim posa uns quans exemples pràctics (i també reals) sobre com utilitzar el procés PEACE en situacions per les quals podem passar tots, tard o d'hora.

"Procés PEACE"

En tot el llibre, veureu que parla de “el proceso PEACE”. Aquest procés consta de cinc passos i el mateix autor el defineix com: els cinc passos per encarar-se als problemes amb filosofia.

Aquests cinc passos són:

1. Identificar el Problema

2. Fer una comptabilitat interna de les nostres Emocions

3. Analitzar: enumerar i examinar les opcions de las quals disposem per resoldre el problema.

4. Comtemplació de la situació global

5. Assolirem l'Equilibri després d'haver realitzat els passos anteriors.

Prozac

Aquí teniu una mica d'história i alguns trets sobre aquest fàrmac.

Va sortir a la llum 1986, als Estats Units. És un antidepressiu que tracta estats de pànic, bulímia i altres trastorns alimentaris.

Recentment se l’ha etiquetat com a droga i és classificat com l’antidepressiu per excel·lència del segle XXI (amb 40 milions de consumidors). S’ha convertit en tot un símbol de la societat actual.

Crítica a la psiquiatria i a la psicologia

Durant tot el llibre, es fa patent una dura crítica a aquests dos àmbits: psiquiatria i psicologia. Comenta que amb elles no som capaços de completar el procés PEACE ni tampoc podem solucionar del tot els problemes.

Per exemple, diu que els psiquiatres es limiten a donar fàrmacs per solucionar-ho tot i que els psicòlegs només volen trobar l'arrel del problema del seu pacient (l'autor afirma que no hi ha d'haver una raó de pes que desencadeni un problema)

A continuació, citaré un paràgraf del llibre on això es fa patent:

"Las terapias psicológicas no van más allá del análisi, si es que llegan a ir tan lejos. La mayoría no lo hace; se atasca en una interminable "validación" de emociones. Los psiquiatras tienden a desalentar el estudio razonado de un problema y, en cambio, se centran en las emociones de la infancia. Podría hacer esta clase de trabajo durante años sin conseguir sentirse mejor. "

Què us sembla?

Opinió de la lectura

Tot i no tenir gens de curiositat per endinsar-me en els móns de la filosofia, trobo que aquest llibre t’hi apropa d’una maner molt còmoda i gairebé sense adonar-te’n. Tot i que com ja hem vist, critica de manera òbvia la psicologia, crec que és interessant tenir diferents perspectives d’una mateixa cosa. Malgrat això, crec que pot ser molt enriquidor per un futur psicòleg, absorbir tots els coneixements que li siguin possibles (tan els de filosofia, com els de biologia, com...).

Aquest llibre ens permet posar-nos les ulleres d’un filòsof per veure la psicologia des d’un altre punt de vista i així adquirir nocions desconegudes per nosaltres.

Des del blog, us recomano la lectura d’aquesta obra. Si més no, per veure com veuen els altres la psicologia des de fora i per aprendre una manera diferent i curiosa d’encarar-nos a problemes quotidians.

Ingrid__