Una mica més del petit Albert...

A la primera sessió de classe de fonaments de psicologia vam parlar de James Watson i d’un dels seus experiments amb el qual volia fer una demostració del condicionament clàssic (descobert per Paulov). Em va semblar un tema bastant interessant i em va cridar l'atenció... Volia saber-ne alguna cosa més.

Es pot dir que Watson és el pare de l’escola del conductisme (defineix la psicologia com la ciència que estudia la conducta mesurable, observable. Per tant, segons el conductisme, queden fora dels àmbits d’estudi de la psicologia els pensaments, les emocions, els sentiments...)

Un dels experiments que realitzà va ser el del petit Albert. Es basava en que cada cop que Albert (un nen d’onze mesos) agafés un peluix, Watson donava un cop a una barra de ferro amb un martell produint així un soroll desagradable. Repetia aquesta acció cada cop que el nen agafava el peluix. D’aquesta manera va condicionar la conducta del petit Albert. Va arribar un punt en què el nen no podia acostar-se a res que tingués pel (ja que li recordava al peluix i ho relacionava amb aquell soroll tan desagradable).

Watson tenia previst dur a terme la dessensibilització amb Albert després d’haver demostrat com es podia condicionar la conducta. Tot i això la mare se’l va endur de la unitat hospitalària abans que Watson pogués començar la dessensibilització. Watson tenia previst treure-li la por que li havia fet agafar relacionant allò que li havia produït fòbia inicialment (el peluix) amb algun estímul agradable. D’aquesta manera esperava que Albert pogués seguir creixent sense cap fòbia (si més no, cap fòbia creada expressament).

Mary Cover Jones va formar part de l’equip de Watson. Va ser la primera psicòloga conductista i és coneguda pel desenvolupament de la dessensibilització sistemàtica.

Va crear i desenvolupar tècniques per eliminar pors ocasionades per condicionament naturals en adolescents...

Simple casualitat? Remordiment pel cas del petit Albert? Qui sap...

Ingrid__