Sufro una enfermedad y se llama esquizofrenia

1% esquizofrenia, pel·lícula-documental d'avui... Reflexa l'esquizofrènia des d'un punt de vista real, des dels ulls dels que la pateixen (afectats i familiars) i també dels experts que hi tracten (neuròlegs, psicòlegs i psiquiatres).

He fet una "classificació" depenent d'on provinguessin les informacions: un, des del punt de vista dels afectats; l'altre, des de la perspectiva dels familiars i per últim, informacions de tipus més "clínic".

Què vol dir esquizofrènia? /afectats/

Esquizofrènia és aïllament, exclusió social, rebuig o sobreprotecció (sense terme mig), vivències d'experiències ingrates, fracàs, ecos, soledat, veus, paranoia, suïcidi, deliris... i sobretot POR. Moltes pors. Por a les relacions interpersonals, por perquè no entenen, por a poder fer mal, por a posar-se malament, por a la vida, por a la mort, por a la bogeria d'un mateix, por a un mateix, por a equivocar-se.............

Aquests són alguns dels mots o expressions que els mateixos afectats utilitzaven per explicar què sentien quan estaven immersos de ple en l'esquizofrènia o per intentar atribuir-li algunes característiques.

Més d'un ha explicat les paranoies que havien viscut i és increïble les coses que es poden arribar a imaginar, el poder que té la ment en moments com aquests...

Com es viu des de fora? /familiars/

Principalment han sortit testimonis de mares o integrants d'associacions d'ajuda. Els seus testimonis coincideixen. Defineixen els afectats com persones amb valentia, amb ganes de seguir endavant, amb ganes de plantar cara.

Una de les mares ha dit que gràcies a el seu fill (afectat) té esperança, no massa, però en té. Gràcies a ell, ha pogut continuar endavant i entre els dos han aconseguit encarar la vida com els hi venia.

Una psicòloga deia que els familiars estan en un pelegrinatge continu buscant la curació... pot ser, però què han de fer sinó?¿?

/Psicòlegs, psiquiatres,neuròlegs......../

Parlen de certs trets característics d'aquesta malaltia com la dificultat per controlar la pròpia voluntat, no responen dels seus actes; hi ha certa regressió a etapes inferiors; efectes extra piramidals o d'altres (manca d'ejaculació, irregularitat menstrual, sequedat bucal...); els neurotransmissors implicats són el glutamat i la dopamina; els afectats són més sensibles a la creativitat i a l'art en general...

Han parlat també de les drogues com a desencadenants d'aquesta afectació. Amb això es refereixen a que certa gent té predisposició genètica a patir aquest tipus de malalties, l'acció de les drogues fa que "s'activi" alguna cosa que fa que s'acabi de desencadenar l'esquizofrènia.

Alguns d'ells han parlat també de la visió errònia que es té de les persones amb esquizofrènia, ja que es relaciona amb violéncia directament. Al contrari del que es pensa, els esquizofrènics són menys violents que les persones sense aquesta afectació.

Malgrat això, una de les ideacions més freqüents en afectats és la suïcida. Es coneix que un 15% de les persones esquizofrèniques que intenten suïcidar-se, ho aconsegueixen.

Un altre aspecte que m'ha cridat l'atenció és la "denúncia" que es fa als centres psiquiàtrics. Els afectats expliquen que en lloc d'assentar-se a escoltar-los o simplement estar amb ells, se'ls administra una dosis d'un tranquil·litzant i se'ls fa anar a dormir... (completament contrari a tot allò ètic...).

Montse, una de les noies que exposava el seu testimoni, deia que amb una cita amb un psiquiatra de 20 minuts cada 3 mesos no era suficient. És més que evident que no és suficient...

Els experts exposen la manca de psicoteràpia i la "imposició" de la farmacoteràpia sobre aquesta. La seva "queixa" va més o menys en la mateixa línia que la que fan els afectats... Per alguna cosa serà no? Si coincideixen els dos costats implicats... ens hauríem de començar a plantejar les coses!!!

El documental m'ha agradat bastant i m'ha servit per incorporar noves informacions a la idea que ja tenia sobre l'esquizofrènia...

També he de dir que malgrat conèixer mínimament la malaltia, m'ha canviat el concepte que tenia sobre l'afectació que té en les persones...

He trobat més que interessant que gent que ha passat per aquesta situació exposés el seu testimoni, crec que ens ha ajudat (si més no, a mi personalment) a apropar-nos a possibles casos en la nostra vida professional...!

_Ingrid_