El niño con el pijama de rayas

Tenia ganes de fer aquest post, però mai trobava el moment.

Fa un parell de dies vaig veure la pel·lícula, per tercera o quarta vegada i no me'n canso. També he de dir que no té punt de comparació amb el llibre i que el primer cop que la vaig veure em va decepcionar bastant (lo típic: passa per alt molts (moltíssims) detalls importants, comença a mig relat...). Per què la segueixo mirant? És la manera de recordar la història...

"El niño con el pijama de rayas" és un relat que em sembla diferent als altres. Evidentment que hi ha infinitat de llibres que parlin dels camps de concentració, del nazisme... però aquest té alguna cosa que el distingeix dels altres.

Explica la història des dels ulls d'un nen, Bruno. La seva innocència fa que comenci a relacionar-se amb un dels nens tancats al camp de concentració, un dels impediments és la tanca que els separa, que separa dos mons.

El pare del Bruno és el màxim cap del camp, i per "obligació" la família s'ha traslladat allà. Entre l'avorriment, el desconcert i la curiositat el protagonista comença a còrrer pel bosc fins que es troba de ple amb la tanca i a l'altra banda a l'Shmuel (nen jueu) assegut i amb la mirada perduda.

Des de llavors, va a veure'l cada dia d'amagat i li porta menjar. Shmuel és més conscient de la situació en general, mentre que en Bruno no entén el perquè de tot plegat...

No acaba amb un final idíl·lic, tot el contrari. Shmuel li explica que el seu pare ha desaparegut i que no el troben, Bruno (amb gran esperit d'aventurer) es proposa ajudar-lo. El dia següent l'Shmuel li porta un dels "pijames" que porten els reclusos i Bruno s'infiltra en el camp per intentar ajudar al seu amic. Entre empentes i batzegades acaben sense roba, amb multitud de gent, en una cambra de gas...

A banda d'aquesta trama, que és la principal, n'hi ha d'altres. Per exemple: la relació del pare amb els avis d'en Bruno, la preocupació constant de la mare pel mal ambient on estan creixent els seus fills, com es va deteriorant la relació entre ambdós progenitors...

M'agrada perquè es veu fins a quin punt un nen de nou anys no és conscient de tot allò que l'envolta. Malgrat això es reflexa perfectament com es va enfortint dia a dia la relació entre els dos protagonistes (Bruno i Shmuel).

No tinc cap comentari negatiu per la novel·la, no puc. Personalment, crec que és un dels millors relats que he llegit mai!!!

Si algú se'l volia llegir, ho sento per haver revelat el final! Però de totes maneres, us animo a fer-ho. Ja em direu que us sembla!

Que acabeu de passar unes bones festes!

_Ingrid_