Buscant informació sobre l'alquímia emocional, he acabat llegit un article que parlava de l'efecte Zeigarnik.
Bluma Vulfovna Zeigarnik fou una psicòloga i psiquiatra rusa que va descobrir l'efecte que porta el seu nom. Treballà amb Vigotsky i fou cofundadora de la Universitat Estatal de Moscú.
Bluma, veient que un cambrer se'n recordava d'una llarga llista de comandes pendents i a penes recordava quin plat era el que acabava de servir, es va interessar per aquest fenomen.
Així, es defineix l'efecte Zeigarnik com la tendència a recordar millor les tasques inacabades o interrompudes que aquelles que han estat completades.
On està el perquè de tot això? Va explicar que el fet que aquestes tasques estiguessin inacabades o fossin interrompudes provocava certa tensió en la ment de l'individu i aquest experimentava una forta motivació/instint per acabar-les.
Això es pot aplicar a, per exemple, que un estudiant recorda millor la teoria d'aquelles classes en que es fa una pausa o descans que no aquelles que es fan seguides (aquí també hi intervenen els ritmes ultradians). Una altra exemple és que sovint actuem millor fent una pausa que no "fent" qualsevol cosa en el moment (per exemple, en situacions estressants, és millor deixar la tasca a mitges i reprendre-la posteriorment)
Aquest plantejament sembla simple, però és del tot efectiu. Sense anar més enllà, és una de les tècniques d'estudi més aplicades en el moment.
Un altre article que he llegit sobre dit efecte defensava les partides de Play Station i el bé que poden fer entre hores d'estudi, en contra del que diuen les mares quan veien als seus fills jugant'hi.
La gent que ho deixa tot a mig fer no és que sigui un despreocupat, sinó que aplica l'efecte Zeigarnik a tot el que fa!
Conclusió?
No sempre és dolent deixar coses a mig fer, però en canvi si que ho és anar donant pals de cec...
_Ingrid_
PD: ara que és època d'examens, feu cas del post i feu pauses entre hores d'estudi o aprofiteu per jugar a la play!!!
Que bo això de la play! Mai m'ha agradat aquest trasto, jo per desconectar quan estudio planejo les activitats del cap de setmana pels nens de l'esplai o de teatre. Desconecto, però no descanso,oi?
ResponderEliminarPot ser hauré de començar a jugar a la play!
A veure si és veritat i comencem a tenir descansos a més moduls!=)
Fins el proper post noieta!
Molt bon tema el que has escollit per aquest post, Ingrid!
ResponderEliminar