strawberry fields

Camps de maduixes és una de les tantes novel·les adolescents escrites per Jordi Sierra i Fabra. És una de les poques lectures obligatòries a l'ESO que he trobat interessants.

L'argument es centra en una noia exemplar, la Lluciana. Bona estudiant, li agradaven molt es escacs, sortia amb els amics... Un dia, un d'aquests amics li va dir que perquè no prenia una pastilla, èxtasi, que per un cop no passaria res: "Lluciana, ets massa correcta, no et farà cap mal una pastilla de res...!". Se la va prendre i va caure a terra. Un cop a l'hospital, els metges informen als familiars que la protagonista està en coma. Aquí comença tot.

La Lluciana està en un món paral·lel, on es debat minut a minut entre la vida i la mort. Es planteja el fet de sortir amb vida com un repte, fa un símil amb una partida d'escacs. Ella i la mort, una contra l'altre, un sol moviment pot ser decisiu i si perd...

Mentre ella va "jugant" amb tan difícil rival, els seus amics i familiars estan al seu costat en tot moment, sobretot el seu xicot i la seva germana petita.

Finalment, se'n surt amb èxit d'aquesta dura partida.

Personalment, trobo que la novel·la està molt ben escrita i ben encarada al públic al qual va dirigida. El relat és "típic": una noia exemplar, pren droga i se'n surt sense problema després de passar per un coma. Malgrat això, té un toc diferent, potser pel plantejament que fa amb el joc d'escacs o pels camps de maduixes.

A alguna part del llibre diu: res és real, no hi ha res per què preocupar-se... camps de maduixes per sempre. Quan la Lluciana està en aquest món paral·lel, són les paraules que li venen a la ment. Aquestes, són part d'una cançó dels Beatles, Strawberry fields. No sé el motiu, però se m'han quedat marcades.

A banda de la novel·la i centrant-me en l'autor... Un professor de literatura, al dir-li que creia que aquest home feia molt bona feina escrivint el que escrivia i com ho escrivia va dir: "bah... si de tot en fa una novel·la...!!!". Primer em vaig quedar una mica... però després vaig pensar: "quina sort, no? Si de tot en fa un llibre i a més té èxit..."

No he canviat d'opinió, crec que el que fa ho fa molt ben fet. Evidentment que no totes les seves novel·les són excel·lents, però... Per adolescents d'entre 15-16 anys, considero que té novel·les molt bones.

Us recomano que llegiu aquesta novel·la, és curteta, entretinguda i la seva lectura no es fa gens pesada.

Nothing is real and nothing get hung about... Strawberry fields forever!

_Ingrid_