Existeix la font de l'eterna joventut? La cirurgia? Píndoles màgiques? Cremes anti-age? I si existeix i no l'hem trobat?
Realment podem ser eternament joves? Es pot ser forever young? Crec que no, tot i que hi ha gent que no es cansa d'intentar-ho...
Vaig veure a la televisió, un dels reportatges de Callejeros titulat: Eterna juventud. Sortien senyores de més de 60 anys amb una pell més que perfecte i amb més cicatrius que si haguessin participat en una guerra, cirurgians fent implantacions de cabell perquè senyors a qui ni certa edat ni la calvície perdonen poguessin tenir una perfecta melena, implantacions de teixit a la panxa per simular uns abdominals marcats, implantacions de pit per esquivar els efectes de la gravetat...
On ens porta tot això? Realment totes aquestes persones es volen quedar "atrapades" en una falsa joventut?
Sincerament, crec que ho tenen difícil perquè els anys no perdonen i el temps passa per tothom.
Llegint entre línies, això ens porta a debatre sobre un altre tema que hi està estretament lligat: la GRAN importància de l'aparença física en la societat actual.
Per molt que diem que la cosa està canviant, que anem cap a millor... No ens enganyem, el físic importa, en contra del que moltes persones voldrien. Més o menys, però importa.
Aquest concepte té moltíssima importància en els adolescents (tot i que també en altres col·lectius). Això queda reflectit amb la quantitat de noies afectades per l'anorèxia o la bulímia, l'obsessió de moltes d'elles pel tamany del seu pit...
Personalment, crec que s'està arribat a uns extrems massa extrems, crec que estem anant més allà dels extrems, sortim dels límits... Penso que ens costarà moltíssim arribar a un punt en què les coses tornin a la "normalitat". Poso "normalitat" perquè per nosaltres tot això que estem vivint és normal però si intentem prendre una posició objectiva fora de tot allò que ens envolta, si aconseguim veure-ho des de fora, veurem que tot això de normal en té ben poc.
Fins al pròxim post!
_Ingrid_
La cosa està canviant, sí, però jo crec que cap a pitjor. Fa cosa de... 10 anys? 20? Les operacions estètiques eren mínimes i només per la gent que realment les necessitava (deformacions, cremades...). Ara sembla que si no t'operes és l'equivalent a com si sortissis al carrer sense maquillatge fa uns anys.
ResponderEliminarNo sé, a mi tot això em repugna. Prefereixo una pell arrugada normal a una cara estirada de senyores que els sobren els diners i la supèrbia.
Em fa fàstig el photoshop i el maquillatge que transforma les persones en nines artificials de porcellana, em fan fàstig els implants i em fan fàstig les dones que surten a desfilar com si fossin les més atractives del món, que tenen la cara com pissarres de color carn on s'ha dibuixat X cosa i s'ha borrat tot el que hi havia darrere. Em fa fàstig que la gent es cregui tot això.
Agh, odio tot això! ;)
Magnífic post, Ingrid!
ResponderEliminarPrenc nota del reportatge de Callejeros.