Pensant en els altres

Avui a classe hem vist un documental titulat Pensant en els altres. Ens mostra com evoluciona una classe de 4t de primaria, però té una peculiaritat: el professor i la seva manera d'educar.

Els fa fer una tasca diaria que consisteix a escriure com es senten o escriure alguna cosa que vulguin compartir amb la resta de companys de l'aula. Cada dia se'n llegeixen 3.

Als nens i nenes que no els toca llegir, els toca una part més complexa: empatitzar amb els seus companys. Els alumnes es prenen aquesta tasca molt seriosament.

La "filosofia de vida" d'aquest professor és ensenyar als nens a apreciar la vida ja que té un gran valor com també a estimar-se els uns als altres compartint emocions i utilitzant l'empatia.

M'ha sobtat molt com uns nens de 9-10 anys tenen la capacitat d'empatitzar tan directament amb els seus mateixos. Aquesta capacitat manca a molta gent adulta (i crec que tots l'hauríem de tenir, per mínima que fos) i és massa com ells ho fan sense adonar-se'n.

Arrel de la mort de l'avia d'un dels alumnes, una nena que feia uns 7 anys que era orfe de pare expressa com es sent. Comença a desfogar-se i treu allò que portava dins durant tan de temps. El professor la felicita per haver-ho fet, ja que ell només vol que comparteixin tot allò que sentin o que els preocupi. Tot seguit altres alumnes expliquen vivències semblants.

També m'ha sobtat molt el tracte que té amb els nens i el clima que hi ha a l'aula. Actualment, la majoria de docents tan sols es limiten a impartir el temari corresponent, passant sense fer soroll per la vida dels estudiants, sense implicar-se més directament en la seva educació.

M'ha agradat molt una frase que ha sortit al documental, dita pel mateix professor i que podria ser perfectament una definició abstracte de empatia: deixa que la gent visqui al teu cor.

Per últim voldria dir que són aquest tipus de professors els que t'encomanen les ganes de seguir endavant i dels que segurament no te n'oblides. Personalment trobo que són molt pocs els professors que m'han aportat aquest tipus de sensacions.

_Ingrid_