trist però cert...!

"Los niños de la estación de Leningradsky" és el títol d'un documental bastant impactant basat en reflexar la vida de nens que viuen a aquesta estació de tren, a Moscú.

Tot i el caire de la gravació, va fer falta que es mostressin imatges excessivament contundents per què em toqués...

Crec que això es deu a que ens estem immunitzant a imatges d'aquest tipus. Constantment surten als telenotícies, als diaris, als programes d'actualitat informacions així (morts, violacions, desaparicions, maltractaments...)

El fet que dia rere dia, a totes hores, vegi aquest tipus d'imatges ha fet que quan escolto alguna d'aquestes notícies no repercuteixi de la manera que hauria de fer-ho.

Ens estem immunitzant? Sense cap dubte crec que si... El constant bombardeig al que estem sotmesos crec que és el culpable.

Malgrat aquesta immunitat, que anem adquirint passivament i d'una manera involuntària, puc dir que realment el documental és xocant...

Nens dormint al carrer, sense cap tipus d'higiene ni aliments. Tan sols viuen d'allò que els proporcionen alguns adults per caritat, d'allò que roben o d'allò que troben rebuscant a les escombraries. Alguns explicaven que s'havien fiat de la persona errónia i havien sigut sotmesos a violacions...

Per encara acabar-ho d'arreglar, policies que els maltracten a pallisses o els fan altres tipus de tortura. Van mostrar com alguns d'ells pegaven a diferents nens, però veure com tenia la cara un nen al qual li havien tirat cola, va ser.......... (no tinc paraules)

L'altre vessant del documental és com els nens aprenen a espavilar-se i a buscar-se la vida. És dur veure com s'aprofiten d'altres indigents (de més edat) per treure'ls-hi allò que han aconseguit o simplement per passar l'estona. El vodka és un element clau per passar les nits de soledat, la fred...

Una frase que em va cridar l'atenció deia que: "la culpa es de la estación". El nen volia dir que allò en què s'havia convertit (un preadolescent mal educat, violent i addicte a la cola) no era culpa seva, sinó de l'estació.

És més que evident que no tenir una figura materna/paterna a seguir, influeix.

simplement, volia fer una petita ressenya del documental i comentar aquesta "immunitat"...

_Ingrid_