expressió facial

Amb una mirada n'hi ha prou, podem detectar INSTANTÀNIAMENT (alguns més que d'altres) l'estat d'ànim, els sentiments, les emocions (l'estat emocional) d'una persona. Això és deu a l'EXPRESSIÓ FACIAL, ja que és el mitjà més ric i important per expressar-nos sense haver de parlar.

Aquí es fa patent una interacció entre ment (allò que pensem) i cos (moviment dels músculs). Com podem expressar (sovint sense ser conscients) amb la cara totes aquelles coses que se'ns passen pel cap...? Personalment, ho trobo un fenomen excepcional, extraordinari!!!

El nostre sistema de respostes (a la presentació de diferents estímuls) involucra les expressions facials. Els 42 músculs de la cara poden causar 40 accions musculars independents, però si es coordinen formen una llarga cadena de possibles respostes. Un petit grup d'aquestes respostes són universals i s'associen als denominats ESTATS EMOCIONALS PRIMARIS.

Estats emocionals primaris

Sorpresa: sobresalt, emoció, desconcert, de caràcter transitori

Indicadors facials:

• Celles aixecades, fent una corba i elevant-se
• Pell estirada sota les celles
• Arrugues horitzontals al front
• Parpelles obertes (parpella superior aixecada i parpella inferior baixada)
• Mandíbula oberta, llavis i dents queden separades però sense tensió (en alguns casos)

Por: anticipació d'una amenaça o perill que produeix ansietat, incertesa, inseguretat

Indicadors facials:

• Celles aixecades i contretes, a la vegada
• Arrugues a la part central del front, focalitzades en aquesta zona (no s'extenen a tot el front)
• Parpella superior aixecada, parpella inferior en tensió i apujada
• Boca oberta, llavis entre oberts (tensos i lleugerament contrets cap enrere)

Disgust/Aversió: fàstic, solem allunyar-nos de l'estímul que ens produeix aquesta sensació

Indicadors facials:

• Llavi superior aixecat
• Llavi inferior també aixecat i empenyent cap a dalt el llavi superior, o bé tirat cap a baix i lleugerament endavant
• Nas arrugat
• Galtes aixecades
• Apareixen línies d'expressió sota la parpella inferior
• Celles baixes, empenyent cap a sota la parpella superior

Ira: còlera, ràbia, enuig, ressentiment, fúria, irritabilitat

Indicadors facials:

• Celles abaixades i contretes, a la vegada
• Línies d'expressió entre les celles
• Parpella inferior tensa (pot estar aixecada o no)
• Parpella superior tensa (pot estar abaixada o no depenent de l'acció de les celles)
• Mirada dura, els ulls poden semblar prominents
• Els llavis poden estar en una d'aquestes dues posicions: contínuament contrets amb les comissures rectes o baixes; o bé oberts, tensos i en forma quadrangular (com si s'estigués cridant)
• Les pupil·les poden estar dilatades

Alegria: felicitat, diversió, eufòria, gratificació, produeix sensació de benestar i seguretat

Indicadors facials:

• Comissures dels llavis cap enrrere i cap a dalt
• La boca pot estar oberta o no, amb exposició de les dents o no
• El plec nasolabial, baixa des del nas fins a la vora exterior per fora de la comissura dels llavis
• Galtes aixecades
• Apareixen arrugues sota la parpella inferior
• Les "potes de gall" van cap a fora, des de l'angle extern de l'ull

Tristesa: pena, soledat, pessimisme

Indicadors facials:

• Els angles interiors dels ulls van cap a munt
• La pell de les celles forma un triangle
• L'angle interior de la parpella superior s'aixeca
• Les comissures dels llavis s'inclinen cap a baix, o els llavis tremolen

Un cop vistes les sis emocions "primàries", es pot dir que no hi ha cap zona de la cara que reveli millor les emocions que una altra. Per cada emoció concreta hi ha una zona determinada que ens proporciona més informació de dita emoció: zona nas-galtes-boca és essencial per expressar disgust, els ulls-parpelles per expressar por, celles-front i ull-parpelles per la tristesa, galtes-boca i celles-front per la felicitat, la sorpresa es manifesta en totes les zones de la cara.

Sí que és cert que els ulls tenen gran importància en l'expressió facial, i segurament veient només aquesta part podríem deduir de quina emoció es tracta.

S'han portat a terme molts estudis sobre l'expressió facial, però en concret n'he trobat dos que són bastant interessants.

• El primer parla d'una investigació feta per experimentadors israelians, els quals han descobert que les expressions facials poden heretar-se. És sabut, per tothom, que les expressions facials, entre la mateixa família, són similars. L'estudi el van realitzar amb persones cegues de naixement, analitzant les expressions facials de 21 voluntaris. Van descobrir que aquest voluntaris cecs tenien les mateixes expressions (amb el moviment dels mateixos músculs) que els seus parents, malgrat que mai els havien vist. Cal dir que on hi havia més correlació era amb les emocions negatives. Els investigadors van concloure l'estudi dient: "Hem descobert que les expressions facials són típiques d'una família, una espècie de firma facial".

• El segon estudi parla de la diferència entre gèneres. S'ha comprovat que el sexe femení té més facilitat per captar millor les expressions facials i les senyals emotives, a més, aquesta capacitat augmenta amb l'edat.

Les emocions i l'expressió d'aquestes és tan important, que fins i tot s'ha creat un "codi" pels chats (i similars eines de comunicació via internet).

Tothom sap què vull dir si poso.....

• ;) || :p || ^^ || :) complicitat, acord, felicitat, alegria
• :( tristesa, quan alguna cosa no ens agrada
• :O sorpresa
• T_T plor
• >_< enuig
• :S desconcertat

............... (n'hi ha moltíssims, amb els que he posat crec que ja queda exemplificat)

He trobat un vídeo on un nen va canviant d'expressions. Fixeu-vos com va movent ulls, boca, galtes....

Les expressions facials, es poden controlar? Crec que no, si més no... això sembla!

Diuen que la cara el el reflex de l'ànima, no?

_Ingrid_