Després d'haver-nos presentat diferents visions, punts de vista o ulleres en el món de la psicologia em pregunto si no n'hi ha cap que s'adeqüi a un dels dubtes que em van sorgir a la classe del dilluns.
Fa dos o tres sessions que estem tractant l'enfocament sistèmic relacional. Recordo com ahir algú va nombrar el psicoanàlisi. Això em va portar a recordar la importància que tenia per aquesta perspectiva conèixer la causa per la qual era originada el problema o trastorn.
Però tornant a aquest enfocament, sabem que es basa en el funcionament del sistema en el que es mou el subjecte. Concretant una mica més: la persona afectada és la indicadora que hi ha alguna disfunció en el seu sistema, no ha de ser ella la que ha de patir el trastorns o la que tingui el problema.
Un cop sabent això i fent una comparació... Tenim dos enfocaments diferents: un considera essencial saber allò que ha desencadenat el problema per poder arribar-hi de ple i solucionar-lo; mentre que l'altre creu que no cal saber la causa, no li dona cap importància, sinó que aquesta recau en el sistema.
Personalment, crec que ambdues són bones perspectives.... què faig? psicoanàlisi o perspectiva sistèmica relacional?
No m'agrada posicionar- me i menys pensant que tan una com l'altre "tenen raó". Considero important saber què ha originat el problema, com també considero important tenir present el sistema en el que es desenvolupa i es relaciona el subjecte afectat.
Per tant... què? Unes ulleres noves?
Qui sap... aquí ho deixo!
_Ingrid_
També pots optar per crear-te les teves d'ulleres, Ingrid! O bé a estones posar-te'n unes i a estones unes altres! La qüestió és amb quines veus millor la situació que se't presenta.
ResponderEliminarBona i necessària reflexió!