sábado, 16 de enero de 2010

lluitant per sobreviure

Com un món tan avançat, una societat tan efectiva amb uns recursos impressionants deixa que hi hagi gent que s'estigui morint sota les runes?
Entenc que es fa difícil la tasca de repartir tota l'ajuda enviada per altres països, entenc que hi ha multitud de gent afectada, entenc que el nombre tan elevat de cadàvers ho dificulta tot però no entenc com pot ser possible...

El passat dia 12 de gener, va tenir lloc a Haití un terratrèmol de magnitud 7 a l'escala de Richter (bastant elevat). Haití, conegut com el país més pobre d'Amèrica amb més del 80% de la població vivint per sota els llindars de pobresa. Port-au-Prince ha sigut la ciutat més afectada per dita catàstrofe.
Es reconten uns 50.000 morts fins el moment, però possiblement augmentaran fins a 200.000 quan es trobin tots els cadàvers enterrats per les runes.

Incomunicats, sense aigua potable, ni medicaments, ni menjar, ni suficients instal·lacions disponibles on realitzar cures mèdiques els haitians estant lluitant per sobreviure minut a minut.
He escoltat avui que les ajudes que s'envien d'altres països s'estan apilant als aeroports. Perquè? Coses curioses de la vida, no? Gent morint-se i les ajudes apilades a l'aeroport... Manca de personal? Qui sap...

M'ha semblat important fer referència a aquesta catàstrofe en el blog. M'impacta moltíssim.

He trobat dos vídeos on es pot veure clarament què està passant allà, amb que ens trobaríem si passegéssim pels carrers de Port-au-Prince. No és sensacionalisme ni morbo, simplement és la realitat que s'està visquent: crits, cadàvers, runes, desesperació, escassa ajuda...
Us n'adjunto un parell, el primer és una filmació i el segon és un recull de fotografies.




_Ingrid_

6 comentarios:

  1. Ingrid!
    Bon post per tal que tots reflexionem una mica i siguem concients de la realitat. Aquest cop no he mirat ni el video ni les fotos perquè ja en tinc prou amb el que surt per les noticies...
    Fins el proper post noieta!

    ResponderEliminar
  2. tens tota la raó Ingrid.
    No pot ser que un lloc on ha a patit una catàstrofe, només es vegin intens poc exitosos per enviar l'ajuda.
    No s'enten la poca ajuda que reben. Amb que cada persona aportes ni que fos 1€, ja seria un recolzament.
    i 1€ per nosaltres que significa? no gaire res comparant al que pot significar-lis a ells...

    Bon post ingrid! ens em de solidaritzar

    ResponderEliminar
  3. Crec que està molt bé que pengis un post amb aquest tema. Els psicòlegs, inclús abans que psicòlegs, hem de ser persones. I, de fet, esdevenir més persones, més humans, ens ha de fer també millors professionals.
    Endavant amb el blog, Ingrid!

    ResponderEliminar
  4. Realment has fet un gran post, però tan de bo no l'haguessis hagut d'escriure mai.
    La veritat esque la realitat pot ser terrible i aquest és un cas clar... No hi han paraules que puguin reflexar el patiment de milers de persones.

    I per cert estic amb l'Ernest, abans de professional s'ha de ser persona, i tu ho ets molt de persona. Això et farà sempre ser molt gran, tant com a professionl de la psicologia com a qualsevol cosa que vulguis fer...


    Toma esa!
    :) Despres perque et queixis i em recriminis que no et comento els posts! Aquest val per tres eh jejej!

    Un beso nena

    ResponderEliminar
  5. I PARA JA DE FER POSTS QUE ENS ESTAS ENFOSANT INN!!!! jejejejej

    ResponderEliminar
  6. Molt bé Jess, com sempre!!!

    Ja era hora que et passessis per qui, no?
    Ja tinc un altre post preparat... així que...!


    Un petó guapa!

    ResponderEliminar